Yes, We Can

El·leccions presidencials als USA. Si, és un fet que transtoca i altera la rutina normal de la gent. Normal tenint en compte que les decisions del més votat afecta a la totalitat del mon

El que em sembla més desmesurat és que es faci gairebé un seguiment més extensiu i minuciós a aquestes el·leccions que a les estatals espanyoles. Això es deu, sobretot, al poc interès que genera avui dia la política, ja que vivim a una societat bastant conformista, a més que els "nostres" el·legibles no tenen tan de carisma. Amb això vull dir que no és el mateix un Zapatero, personeta digue'm-ne normal, envers un Barack Obama, que tenia la possibilitat de convertir-se en el primer president de raça negre dels Estats Units. Ni tan sols el segon en discòrdia es queda enrrere. McCain és un heroi de guerra, mentres que Rajoy el més heroïc que ha fet ha sigut sobreviure a un accident d'helicopter.

També una altra cosa a destacar dels mitings de després de les el·leccions americanes, tan Obama com McCain, van elogiar el treball electoral fet pel seu rival, però ho van fer de veritat, d'una manera sincera, no per compromís com succeeix a nuestra España. Allà, i això si que ho hauriem d'importar, allò primordial, més enllà del resultat de les el·leccions, és la entitat global, la institució, el país. Tan de bo algún dels nostres dirigents s'ho aprengués.

Sobre el "guanyador", Barack Obama, s'ha de dir que tenia la simpatia de molts guanyada, potser sobretot a que és negre. En cap moment utilitzaré negre o sinònims en sentit penyoratiu. Simplement és la voluntat de molts el fet que Obama sigui el primer president negre dels Estats Units, afroamericans els primers, però també ha sapigut commoure a més gent potser de l'esperada, el conegut "efecte Obama". Crec que no recordo cap movilització tan gran d'artistes, actors, presentadors...a favor d'un candidat en unes el·leccions, allò dels Bardem i companyia aquí a casa nostra es queda curt, fins i tot molts artistes havien afirmat que segons el resultat de les el·leccions deixarien de viure als USA.

I finalment s'ha produït aquest Change que Obama, el seu partit, el més del 60% que la votat i mig món desitjava. Ara caldrà veure si de debó poden i si Obama sap complir les expectatives generades, perque això si, no hem d'oblidar que Obama és humà i que per molt que hagi dit, redit i promés, la realitat comença ara.

Per últim, i sense voler ofendre a ningú ni amb intenció de treure-li el morbo a l'assumpte, espero i desitjo que la seguretat personal i gobernamental dels EUA hagi pres nota de la voluntat de grups racistes d'atemptar contra la seguretat de Barack Obama si resultava ser nomenat president. Pot sonar a broma o que no hi ha per tan, però jo al KKK no mel prendria en broma. Tot i això, espero que tard o d'hora els agafin a tots i els i treguin aquestes idees del cap.

Fins aviat,

Yes, he can